Escassetat de filòsofs

 

L'article "Es busca filòsof" publicat en la revista ARA, en el qual parla sobre la demanda que tenen les persones que es dediquen a la filosofia professionalment, en particular, en camps com seríen la política, empreses tecnològiques, entitats financeres i esportives,...

Miguel Seguró, investigador de la Universitat Ramon Llull, en el text explica que "La filosofia és un actitud i té conseqüències immediates, et dona una mirada crítica i et fa estar amb els ulls ben oberts, aumenta el teu grau de consciència". Aquesta és la mirada crítica la que es busca aconseguir quan es contracten a fiilòsofes i flòsofs. Segons l'investigador Sauró, no es busca el conflicte, sino la búsqueda de nous avenços, no sols raonar si les lleis o acords establerts son bons o dolents, sino que també s'han d'anar més enllà i contestar preguntes com : Ens convé? Ens podría perjudicar, com èssers humans? És bó per la societat?

Un cop llegit l'article, sorgeix la següent pregunta: Quan e contracta a algú per fer una feina, se li està pagant per què pensi per nosaltres?, ja que se'ls hi exigeix que siguin critics amb el seu entorn i es qüestionin tot.

El reflexionar, és una capacitat que tothom neix amb ella, és a dir, que és innata. Totes les persones són capaces de buscar solucions a problemes ètics i filosòfics. Encara que sota la meva percepció, una persona la qual el seu camp profesional és la filosofía, segurament ha adquirint una visió més abstracta i conceptual del seu entorn, a diferència de la gent del seu voltant.

A més, tal com diu Begoña Román, professora de la Universitat de Barcelona i especialista en ètica aplicada, els pensadors poden aportar reflexions, però mai tindran una solució universal. Per tant, si l'objectiu és contribuir donant un punt de vista racional, tant filòsofs com científics ho hauriem de fer, per després poder arribar conjuntament a una decisió o veredicte final.

En un món on pensar i raonar cada cop requereix més esforç i "deixar-se portar és més fàcil", noés una cosa extranya que la capacitat de formular pensaments s'hagi tornar tan poc comuna entre la gent que aquelles persones que es dedique a raonar professionalment, s'hagin fet un lloc en el món laboral.