La fàbrica d'humans

 El vídeo 'Duel' de Pavel Koutsky crec que és una crítica a la societat clarament elaborada. Com es pot veure en aquest vídeo, es pot veure clarament com societat i educació es necessitin l'una de l'altre. En el vídeo, la societat està simbolitzada com unes tisores, les quals "ataquen" a un noi que no segueix els cànons establerts que vol i dictamina la cadena, l'educació són els llibres, textos...,

En néixer comencem a formar part de la societat, una mena de cadena de muntatge com si es tractés d'una fàbrica, i a mesura que anem fent-nos grans aquesta cadena avança i anem passant per les diferents fases. En l'etapa d'infants, anem a l'escola i allà ens eduquen sota diferents criteris: coneixements segons la cultura, ideologies, moral...,

A mesura que anem creixent, ens comencen a ensenyar conceptes científics, lingüístics, culturals, per poder expressar-nos, però òbviament, aquests conceptes han sigut escollits, són determinats per una societat que dictamina el que està bé i el que no, el que s'ha d'ensenyar i com s'ha de fer. Posteriorment, estem ja capacitats per començar a treballar i aportar al sistema i guanyar-se la vida. Finalment, l'últim canvi més important a la nostra vida és la d'obtenir descendència i que ells continuïn fent funcionar la cadena.

La societat té establerts uns rols, els quals ens hem dedicat a seguir i acceptar.

La societat sempre ha donat uns rols de vida els quals els humans, per pura comoditat i perquè ho tenim interioritzat, ens hem dedicat a seguir-los. La societat aconsegueix adoctrinar-nos tant que nosaltres passem a formar part de la multitud.

A la societat ens terroritza no seguir els rols, de viure a la nostra manera i, per això, els que tenen el valor de seguir els seus desitjos són apartats i tractats com ovelles negres del ramat. Per una banda, és comprensible perquè a ningú li agrada l'etiqueta de diferent i que l'assenyalin i, per l'altra banda, perquè és difícil ser el primer a obrir un camí que ningú ha obert abans de tu. Però cal plantejar-se la següent pregunta: Volem viure com nosaltres volem o com la societat ens imposa?

Potser per algú aquest tipus de vida ja li va bé, però a un altre no se li ajusta al model que vol seguir i llavors s'hauria de plantejar aquest vessant.