La filosofía del futur

Matrix, la qual és un clàssic del cinema, és una pel·lícula d'acció o ciència-ficció. La pel·lícula ens posa en un futur en el qual la Terra és dominada per màquines conscients que van evolucionar soles a partir de la intel·ligència artificial a principi del segle XXI. En aquest punt va sorgir el conflicte entre les persones i la rebel·lió de les màquines. Després que els humans els aturessin contaminant l'aire perquè les màquines no puguin rebre llum solar, va esclatar la guerra. Les màquines després de guanyar a l'haver perdut la font d'energia van extreure l'energia de la bio elèctrica i tèrmica del cos, el qual el van aconseguir tancant a les persones en petites càpsules, mentre amb un implant cibernètic connectant-lo a una realitat simulada que es deia Matrix.

La trama comença amb en Thomas, un programador informàtic de dia. De nit és un radical que es fa dir Neo. Es passa la seva vida buscant a Morfeu i la resposta a una pregunta: què és Matrix?

Quan coneix a Morfeu descobreix la resposta als seus dubtes, el món en el qual viu és una simulació virtual creada per unes màquines molt evolucionades que controlen el planeta. Morfeu també li explica a Neo que creu que ell és l'Escollit. Aquest Escollit, segons la profecia, serà l'encarregat d'alliberar la humanitat de l'esclavitud de les màquines.

El món virtual de Matrix es converteix en el camp de batalla on Neo haurà de combatre contra els agents de Matrix, encarregats d'impedir que els rebels rescatin a les persones que estan connectades a aquesta realitat virtual. En aquest món artificial, els éssers humans que són conscients de la veritable essència del que els envolta, són capaços de desafiar parcialment les lleis físiques com la gravetat.

La idea principal de la pel·lícula és similar al solipsisme. Aquest consisteix a pensar que només existeix el jo i que tota la resta, incloent-hi el món exterior o les dades dels sentits, no són més que una ficció creada per la nostra ment. És un cas extrem de l'idealisme i afirma que la persona només es pot refiar del mateix pensament. En aquest cas, a Matrix la realitat que vivia el protagonista resulta ser falsa, una creació virtual de la intel·ligència artificial, a més amb aquest coneixement els personatges són capaços de desafiar les lleis físiques, ja que són conscients en tot moment que no és real el que veuen.

Matrix no et deixa indiferent. Deixa un núvol al teu cap, idees i noves preguntes. Jo em pregunto: si l'experiència del gust és només una sèrie complexa de reaccions químiques que es produeixen entre els neurotransmissors del nostre cervell, no es podria reproduir aquesta sèrie de reaccions químiques sense menjar? Si això és cert, com podem estar segurs de l'existència d'alguna cosa que no sigui la nostra pròpia consciència? Com podem estar absolutament segurs que no som només cervells dissenyats per crear deliris sobre el món real? Com podem saber que el món no es genera només en el moment precís que estem disposats a percebre'l?

És una pel·lícula que recomano a totes aquelles i tots aquells que no l'hagin vist encara.