Arché o primer principi de la naturalesa

"La majoria dels qui filosofaren per primera vegada consideraren que els únics principis de totes les coses eren d’espècie material. Allò a partir del qual existeixen totes les coses, allò primer a partir del qual es generen i el terme en què es corrompen, quedant la substància mentre canvien els accidents, diuen que és l’element i el principi de les coses que existeixen; per això consideren que res es genera ni es corromp, car tal naturalesa es conserva sempre... Ha d’haver-hi, doncs, alguna naturalesa única o múltiple a partir de la qual es generen les altres coses, conservantse ella mateixa. No tots diuen el mateix sobre el nombre i l’espècie de tal principi, sinó que Tales, qui va iniciar aquesta filosofia, sosté que és l’aigua (i per això també manifestà que la terra està sobre aigua). Tal vegada arribà a aquesta concepció en observar que totes les coses tenen un aliment humit i que la calor es produeix i es manté en la humitat (ja que allò a partir del qual es generen les coses és el principi de totes elles). Per això, arribà a aquesta concepció i també perquè totes les llavors són de naturalesa humida i l’aigua és el principi natural de les coses humides. " Aristòtil, Metafísica I 3, 983b

El text tracta sobre Tales de Milet, considerat el primer filòsof de la història. De fet, al voltant del segle XVII aC a Grècia, alguns pensadors començaven a dubtar del mite, és a dir, d'allò que imposava la tradició per explicar les coses, pel que investiguen i busquen les seves pròpies respostes. Amb això, volien descobrir i entendre com es forma la natura, com s'origina i com funciona, ja que el creixement d'una planta, que inicia sent una llavor i amb el temps es transforma en una flor, era admirable des de la ignorància. Així, els primers filòsofs buscaven el punt comú a tots els elements de la naturalesa, és a dir, quin era el principi de totes les coses, la llei que regeix la natura. 

Tot això ho comprèn el terme grec arkhé, el qual Tales de Milet va associar a l'aigua. Per a ell, aquest element es trobava a tota la natura (cel, superfície, éssers vius...) i donava la vida i, per tant, tot prové i està format en gran manera d'aigua. Aristòtil argumenta al text anterior l'opinió de Tales, que totes les coses són en part humides, pel que l'aigua és el principi i l'essència de la natura.

Però, tot i que els filòsofs de l'Escola de Milet, els primers pensadors grecs, coincidien en l'arkhé com quelcom material i tangible, no tots concretaven que era l'aigua. Per exemple, Anaximandre de Milet creia que la realitat s'originava a raó de la matèria neutra, aquella indeterminada i sense característiques. Així, arriba un moment en què les coses adopten una sèrie de característiques (a partir de l'oposició d'aquestes, els graus d'una mateixa unitat -no contràries, sinó diferents dins d'un mateix índex), tot i que només durant un període de temps fins que "morin" i tornin a la neutralitat. Això ho defensa mitjançant el temps cíclic i la idea dels grecs sobre la matèria eterna que no es crea ni es destrueix, només es transforma. Tanmateix, Anaxímenes, un altre filòsof, proposa que l'arkhé és l'aire, present a qualsevol lloc i en moviment. Consegüentment, aquest dinamisme és el que provoca que la realitat estigui en constant canvi. 

Mentrestant, a Itàlia s'establia un grup de pensadors amb idees diferents, els Pitagòrics. El líder de la secta, Pitàgores, defensava una realitat racionalitzada, basada en els números. Així, considerava que a la natura podien trobar estructures matemàtiques (geometria, proporcions...) i, per això, la vida era immaterial.